[17 de novembre del 2011] Passejant per la
biblioteca m’he trobat els deu llibres de la República de Plató,
aquell que em va definir com un «Sòcrates embogit», cosa que em va
afalagar molt en el seu moment. Doncs jo també tinc la meua pròpia República (el que passa que
aquesta no ha arribat als estants de les biblioteques…).
La meua República
té algunes semblances amb la de Plató, concretament només tres: el comunisme de
béns, la igualtat entre sexes i la comunitat de dones i fills. A partir d’ací
comencen les discordances:
- Per a començar,
en la meua República la geometria, l’astronomia i la música estaran excloses
de l’educació, ja que són matèries completament inútils.
- En la meua
República s'admetrà l’antropofàgia. No poseu eixa cara! Mai he entès perquè està prohibida en
la nostra ciutat, si hi ha alguns pobles del món on és d’allò més natural. No
entenc a què es deu eixe pudor, si tot està en tot i circula per tot, si en el
pa hi ha carn, i en la verdura hi ha pa. Tots els cossos es contaminen entre
ells, interpenetrant-se a través de porus invisibles i transformant-se
mútuament mitjançant exhalacions com les d’Anaxàgores. Tot són modificacions
d’una única substància, i aquesta no és per a res una idea, sinó la matèria, com han dit
també Leucip, Demòcrit (que diu que l’ànima mor al mateix temps que la resta
del cos), Antifont, Epicur (que diu que després de la mort es descomponen els
àtoms), Lucreci i molts altres. Des d’aquest punt de vista, mai he entès la
condemna moral del canibalisme, fins que l'altre dia em vaig trobar a la biblioteca un llibre de
Lévi-Strauss (“Tristos Tròpics”) on diu que “la condemna moral
del canibalisme implica la creença en la resurrecció corporal o l’afirmació del
vincle ànima-cos i el corresponent dualisme”. Des de llavors que ja comence a entendre-ho...
- En la meua
República també estarà permès l’incest en totes les seues variants: els fills
podran jaure amb les mares i les germanes; i els casats amb les criades,
deixant lliures les dones amb els amants. Si no entenc la prohibició del
canibalisme, encara menys la de l’incest, tan adequat amb la llei natural com
el parricidi (que, en el cas de l’eutanàsia, és completament legítim). L’incest
i el parricidi no són pecats terribles, només simples errors d’apreciació que
podem corregir atenent a la natura. ¡Com de babau va ser Edip! Si jo haguera
sigut ell, haguera intentat legalitzar l’incest a Tebes; i només si el poble
s’haguera resistit llavors haguera fugit de la ciutat a vagarejar pel món, però amb
els dos ulls sencerets! L’incest és, per tant, una prohibició convencional
relativa només a les societats que el sancionen. Com bé relata Sext Empíric,
l’estoic Crísip tenia relacions amb sa mare, la seua germana i la seua filla. I
en un llibret molt bonic del Marqués de Sade que he trobat (“La filosofia al
tocador”), diu que les relacions incestuoses són “les unions més dolces de la
naturalesa, les que aquesta ens prescriu i ens aconsella com a les millors”. De
fet, si no m’equivoque, els borbons les practicaven no fa massa generacions.
- En la meua
República tots vestiran igual que jo: amb una manta, un gaiato i una bossa amb
els estris bàsics: l’uniforme de la frugalitat.
- En la meua
República no s’admetrà la ciutat com a pàtria (només s’admetrà el mon com a
tal), i tampoc lleis que no siguen universals.
- En la meua
República estaran prohibides la guerra i la religió (o siga, que imagineu-se
les guerres de religió!)
- En la meua
República l’economia no serà monetària, ja que la única moneda que valdrà serà
la taba, que només serveix per a jugar.
Com veieu serà una ciutat ideal, semblant a la que el meu alumne Crates també va imaginar baix el nom de Pera.
I què dir de la teoria de les idees que exposa Plató al llibre setè de la República? Mira que m’he passat matins buscant a l’Home pel Mercat Central amb la meua llanterna, però només he trobat que homes particulars en la seua múltiple varietat. Per a mi la teoria de les idees només és una deformació delirant de les definicions socràtiques, que tan mal va gestionar, com va posar de manifest aquella vegada que va definir l’home com un “bípede implume” i li vaig tindre que tirar un pollastre desplomat per a que afegira allò de “amb ungles planes”.
Com veieu serà una ciutat ideal, semblant a la que el meu alumne Crates també va imaginar baix el nom de Pera.
I què dir de la teoria de les idees que exposa Plató al llibre setè de la República? Mira que m’he passat matins buscant a l’Home pel Mercat Central amb la meua llanterna, però només he trobat que homes particulars en la seua múltiple varietat. Per a mi la teoria de les idees només és una deformació delirant de les definicions socràtiques, que tan mal va gestionar, com va posar de manifest aquella vegada que va definir l’home com un “bípede implume” i li vaig tindre que tirar un pollastre desplomat per a que afegira allò de “amb ungles planes”.
