[9 de desembre del 2011] Per a mi els
diners són la metròpoli de tots els mals. I vosaltres, astuts lectors, pensareu:
Com pot dir això, si la seua única ocupació, a banda de prendre el sol a la
plaça de l’Ajuntament, és pidolar? Jo, precisant els termes, vos respondria que
el que faig no és exactament “pidolar”, sinó “reclamar” els meus diners que, per
una altra banda, també son de tots, donat que tot és de tots i ningú no és
propietari de res. La propietat allunya l’home de l’autenticitat. L’autèntica
riquesa és l’autosuficiència. Es penseu que posseïu riqueses, però en realitat
són elles les que vos posseeixen a vosaltres. Alguns em diuen que sóc pobre,
però jo crec que només és pobre qui desitja més del que pot adquirir, i jo
l’únic que desitje és un poc de menjar per a passar el dia. Això sí: no estic
disposat a treballar per a guanyar-me’l. Això sí que no.
Si es fixeu en
l’etimologia de la paraula “treball” podeu comprovar com s’assembla
sospitosament a la paraula “tripàlium”,
una espècie de tricorni que servia per a torturar. El meu mestre Antístenes
també rebutja el treball, ja que el considera un tribut que cal pagar-li a la
societat. A la biblioteca he trobat diverses referències al respecte. Paul
Lafargue va escriure a “El Dret a la
Mandra ” que caldria treballar només tres hores al dia (en
eixe cas potser fins i tot m’ho pensava). Onfray, per la seua banda, diu al llibre que em
dedica (“Cinismos”) que “el treball
eximeix les classes dominants d’aplicar la vigilància”, però sens dubte la
palma se l’endú Nietzsche, quan afirma a “Aurora” que “el treball constitueix
la millor de les policies" i que "aconsegueix obstruir el desenvolupament de la
raó, els desitjos, el gust per la independència, tot consumint una
extraordinària quantitat de força que li arrabata a la reflexió, la
meditació, el somieig, les preocupacions, l’amor i l’odi, tot assegurant
satisfaccions fàcils i regulars”.
Així que, si estàs
actualment desocupat, que sàpigues que vius en la millor de les situacions
possibles. En el lloc i el temps d’on vinc, el treball es reserva als esclaus. I les
coses no han canviat molt, ja que si ho apliquem a la situació actual, el
treball també està reservat als esclaus, més concretament a les víctimes d’eixe
nou tipus d’esclavatge que suposa el consum. O siga, que espere
que sigueu conscients, parats del món, de que actualment només vosaltres i jo
vivim com a vertaders ciutadans. Vos anime a militaritzar la vostra desocupació
com un posicionament front a l’esclavatge del consum. I als que treballeu,
evidentment, vos anime a que abandoneu els vostres llocs de treball.
