[15 de juny del 2012] L’altre dia em
vaig gastar els diners de la recaptació en una entrada per a veure els jocs de
la ciutat de València, que s’efectuen a un estadi anomenat "El Mestalla”.
Abans que començaren, em vaig plantar davant el públic, i em vaig col·locar
sobre el cap una imitació de les rames de pi distintives que em vaig fabricar al jardí de
Vivers, exclamant que la meua victòria contra els obstacles a la saviesa bé
es mereixien una commemoració, però ningú no em va poder escoltar, degut als xiulits i berrecs que sonaven en tot l'estadi (i això que encara no havien començat els jocs!), així que ningú no em va prestar ni la més mínima atenció (excepte un aficionat que va
dir: “Mira, eixe és Ripollès?"), així que me’n vaig anar de l'estadi completament decebut, no
sense abans exclamar que “correspon a les cabres i no als homes combatre per
una corona”. No hi ha espai per a un ancià amb coses a dir a la València del Segle XXI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada